CRÔNICAS

Parada en França: sortir la lenga

Em: 31 de Outubro de 2015 Visualizações: 6325
Parada en França: sortir la lenga
 
José Ribamar Bessa Freire
01/11/2015 - Diário do Amazonas

 

Version occitana

PARADA EN FRANÇA : SORTIR LA LENGA

Diário do Amazonas -- 01/11/2015 - José R. Bessa Freire

 Publicado também em https://opinion.jornalet.com/jose-ribamar-bessa-freire/blog/1592/parada-en-franca-sortir-la-lenga

 

Una frasa – una simpla frasa – me faguèt viatjar a Montpelhièr, dins lo sud de França, per participar amb 15 000 personas a la manifestacion realizada aquel dissabte (24) en defensa de la lenga occitana. Los manifestants exigiguèron que la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritarias, signada per l'estat francés en 1999, foguèsse finalament ratificada pel Senat après un blocatge de 18 ans. Mas los senators s'i opausèron e, dimècres (27), rejectèron amb 180 vòts contra 155 lo projèct de lei constitutionala, en tot aital prejudiciar las lengas minorizadas e sos locutors.

Lo francés es la soleta lenga oficiala, mas conviu en França - un país plurilingüe - amb de lengas regionalas coma l'occitan, lo catalan, l'alsacian, lo breton, le basco, lo còrso, dins un total de 75 lengas, incluent las que son parladas sul territòri francés dels Caribes e de las isclas del Pacific, segon lo rapòrt fach en 1999 per Bernard Cerquiglini pel Ministèri de l'Educacion.

Malgrat aquò, los senators, dins lor majoritat de drecha, pensan qu'aquelas lengas regionalas son una menaça per l'unitat nacionala, maldespièch del fach que degun encause l'existéncia del francés, car s'agís pas que de revindicar lo drech al bilingüisme e a la convivéncia de las lengas. Dire que las lengas regionalas menaçan la lenga francesa es una farça jacobina, que resistís pas a la mendre analisi.

Vilatge Occitan

Las manifestacions en defensa de la diversitat lingüistica se debanèron dins mai d'una vila, la mai importanta foguèt la de Montpelhièr, que sas carrièras èran decoradas amb de bèlas banièras rojas. Alai, lo luòc d'amassada, l'Esplanada Charles-De-Gaulle,serviguèt de "vilatge occitan" amb de cosina regionala, d'artisanat, de libres en lenga occitana, de grops de musica, de trobadors, de poesia, de teatre e de circ, enfin, una

bèla festa colorida amb bodega, flaüta, clarineta, tambor e acordeon. Foguèt alai que vegèri que la lenga d'òc explodís de vida, e aquò malgrat lo mesprés del Senat. De marionetas giganteas parièras a las d'Olinda representavan de figuras coma Joan Jaurés (1859-1914), professor e òme politic socialista adèpt de la non-violéncia, que defendèt las lengas regionalas e Frederic Mistral (1830-1914), escrivan que ganhèt lo

Prèmi Nobel de Literatura en 1904 gràcias a son òbra escricha en occitan. Totes dos èran presents dins los divèrs stands que portavan d'informacions sus de programas alternatius, de radios associativas e sus las escòlas.

Lo ton foguèt donat per un ataüc roge sul qual èra escrich lo nombre actual d'escòlas publicas bilingüas per rapòrt al nombre d'estudiants:

«País Basc- 1 escòla / 4.000 estudiants;

Còrsega - 1 / 8.000 estudiants;

País d'Òc - 1 / 220.000.»

A la fin del tèxt, òm pausava la question, en occitan: "Pòble Armat, Pòble

Respectat?" Car los bascos e los corsos, al contrari dels occitans, an resistit l'arma al punh en protestar contra la discriminacion, qu'incluiguèt, fins a une epòca pas tan luenchenca, de sevèras punicions per lo que parlava la lenga regionala a l'escòla.

Foguèt alai que lo moviment en defensa de la diversitat lingüistica començèt de crear, per sa pròpria iniciativa, d'escòlas bilingüas dins tot lo país, nommadas Diwan en breton, Ikastola en basc, Bressola en catalan. En Occitània foguèt batizada del nom d'un aucèlon, "Calandreta", e apareguèt, en 1979, coma la primièra escòla bilingüa franco-occitana, gratuita e laïca. Uèi se compta 60 calandretas amb 3.471 élèves, çò que representa pas que 0.6% dels mainatges de la region, qu'an accés a l'ensenhament bilingüe.

Es per aquò qu'una de las principalas revendicacions de la parada, dins la quala òm trapava de mainatges, d'adolescents e de vièlhs, vestits de camisòts suls quals òm podiá legir de frasas en occitan, es que l'estat francés assumisca sas obligacions dins l'ensenhament bilingüe, en seguir lo modèl de las calandretas, que son metòde d'imersion lingüistica precòça utilizava las tecnicas del pedagòg Freinet, conegut al Brasil, que jòga sus l'autonomia e la formacion ciutadana dels mainatges. La preséncia dels mainatges aviá una fòrça simbolica extraordinaria, coma s'èran aquí

per assolidar lo futur de la lenga d'òc.

Los manifestants portavan de bandairòlas e de panèls escrichs en occitan e mostrant l'importància de las lengas d'identitat. «La lenga es la clau del futur» - çò disiá un d'eles. Un autre, escrich sus una clau en carton que portava una dròlla, çò proclamava: «Lo que ten la clau de sa lenga ten sa libertat». I aguèt tanben d'umor: «Utilitza ta lenga» çò disiá un amb l'imatge d'un coble que se potonejava apassionadament.

Clau del futur

Dos jornals de Montpelhièr – lo setmanièr La Gazette e lo quotidian Midi Libre – an dubèrt un espaci per parlar de la manifestacion organizada per l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) e per la Confederacion de las Calandretas, que son president Joan-Loís Blenet reclamava, en entrevista, de politicas lingüisticas per l'escòla, los medias,la signalizacion de las carrièras e del metrò e dins totes los espacis socials. Mai d'un cercaire s'es tanben prononciat

Le i noms de plantas son en lenga occitana, tot coma lei de totei lei legums «sauvatges» e dei tèrms utilizats dins la cultura de l'òli e dau rasin. Lei vinhairons nomman cèrtei varietats e procés agricòls en lenga d'òc, que soventa-fes an pas d'equivalents en francés – çò declara Josiana Ubaud, etnobotanista, que sa recèrcas an portat suls sabers tradicionals e que comprenguèt la granda utilitat de la lenga occitana per una agricultura familiala.

Lo qu'a afortit lo ligam lenga-tèrra foguèt un engenhaire en informatic entrevistat durant la parada, que comparèt la recèrca per l'occitan e la glotodiversitat a la lucha ecologica per la biodiversitat e lo retorn a la natura, car los dos moviments representan un retorn a las fonts e las raiçes.

La toponimia tanben es plena de lexic en lenga d'òc, çò faguèt remarcar la professora,Maria-Joana Verny per qui lo domèni de l'occitan, qu'ensenha a l'Universitat Paul-Valéry «permet de conéisser melhor l'environament dins lo qual vivèm, basta de legir lo nom de las carrièras de Montpelhièr". Ja, Sandrine Artero, professora de laCalandetra Dau Clapas, considèra que «l'occitan es una clau per l'obèrtuae al mond,permetent als mainatges de conéisser e de respectar mai las autras lengas e las autras culturas

Cossí valorizar pas una lenga que fa circular tantes sabers, tanta poesia, tanta musica e que ja donèt al mond un Prèmi Nobel de Literatura - Frederic Mistral - qu'escriguèt e publiguèt en 1859 lo long poèma Mirelha (Mirèio) dins una lenga minorizada? L'istòria de l'amor impossible de Vincent e Mirelha, que morís dins sos braçes e que foguèt coneguda dins lo mond entièr, gràcias a des traduccions de l'occitan vèrs plan d'autras lengas.

Foguèt per m'engatjar dins aquel moviment qu'acceptèri l'invitacion de mon amic Matiàs Gibert. Revirèt en lenga d'òc l'article «I a d'indians en França ? Los occitans» (Na França tem índios?Os occitanos - Diário do Amazonas 07/06/2015). Un legeire occitan se mostrèt reconeissent e o comentèt amb una frasa - una simpla frasòta, qu'es çaquelà pas una frasa simplòta: "aquel article pron interessant me fa sentir un pauc mens sol.". Daissava escapar una suspresa fàcia a l'interés d'un jornal d'Amazònia per sa lenga. Ara, venguèri afortir aquel sentiment. O mailèu, saique, la parada «me fa sentir un pauc mens sol» e lo que se sentiguèt mens sol foguèri ieu.

Cossí que siá, al costat d'Ana Pereira, ai jonch mon crit a lo dels manifestants:

Anem òc, per la Lenga d'òc!

P.S. - P.S 1. Ver Lieutard, Hervé. L´École Française et les langues régionales XIX e XX siècles.Montpellier, Presses Universitaires de La Méditerranée. 2007.

P.S. Tradução do português ao occitano por Mathias Gibert. Fotos de Maria Freire.

 
PASSEATA NA FRANÇA: BOTANDO A LÍNGUA PRA FORA
José Ribamar Bessa Freire
01/11/2015 - Diário do Amazonas

Uma frase - uma simples frase - me fez viajar a Montpellier, no Sul da França, para participar com 15 mil pessoas da manifestação realizada neste sábado (24) em defesa da língua occitana. Os manifestantes exigiam que a Carta Europeia de Línguas Regionais e Minoritárias, assinada pelo Estado francês em 1999, fosse finalmente ratificada pelo Senado depois de um bloqueio de dezesseis anos. Mas os senadores foram contra e, na terça-feira (27), rejeitaram por 180 votos a 155 o projeto de lei constitucional, prejudicando assim as línguas minorizadas e seus falantes.

O francês é o único idioma oficial, mas convive na França - um país plurilíngue - com línguas regionais como o occitano, o catalão, o alsaciano, o bretão, o basco, o corso, num total de 75 línguas, incluindo as faladas em território francês do Caribe e das ilhas do Pacífico, segundo relatório feito em 1999 por Bernard Cerquiglini para o Ministério da Educação.

No entanto, os senadores, em sua maioria de direita, acham - como se vivessem no século XVIII - que essas línguas regionais colocam em risco a unidade nacional, embora ninguém questione a existência do francês, apenas se reivindica o direito ao bilinguismo e à convivência de línguas. Dizer que as línguas regionais ameaçam a língua francesa é piada jacobina, que não resiste à menor análise.

Aldeia Occitana

Manifestações em defesa da diversidade linguística ocorreram em várias cidades, a maior delas foi essa de Montpellier, cujas ruas estavam enfeitadas com grandes bandeiras vermelhas. Lá, no local da concentração na Esplanada Charles-De-Gaulle, funcionou uma "aldeia occitana" com culinária regional, artesanato, livros em língua occitana, grupos musicais, trovadores, poesia, teatro e circo, enfim, uma senhora festa colorida com gaita de fole, flauta, clarinete, tambor e sanfona. Foi aí que eu vi como a língua d´Oc explode de vida, apesar do desrespeito e do desconhecimento de senadores e não apenas aqueles de direita.

Grandes bonecos similares aos de Olinda representavam figuras como Jean Jaurés (1859-1914), professor e político socialista adepto da não violência que defendeu as línguas regionais e Frédéric Mistral (1830-1914), escritor que ganhou o Prêmio Nobel da Literatura em 1904 com sua obra escrita em occitano. Ambos estavam presentes nos diversos stands que traziam informações sobre programas alternativos de rádios associativas e sobre as escolas.

O tom foi dado por um caixão funerário vermelho, em cuja tampa estava registrado o número atual de escolas públicas bilíngues em relação ao número de estudantes:

"País Basco - 1 escola / 4.000 estudantes;

Córsega - 1 / 8.000 estudantes;

Países D´Oc - 1 / 220.000".

 No final, vinha a pergunta escrita em occitano: "Povo Armado, povo respeitado?". É que bascos e corsos, ao contrário dos occitanos, resistiram com armas na mão, protestando contra a discriminação, que incluía até bem pouco tempo punição severa para quem falava a língua regional na escola. Essa questão foi bem discutida em 2006 no Colóquio "A Escola Francesa e as Línguas Regionais" realizado em Montpellier, cujas intervenções foram publicadas em livro.

Na luta contra a discriminação, o movimento em defesa da diversidade linguística começou a criar, por iniciativa própria, escolas bilíngues por todo o país, denominadas de Diwan em bretão, Ikastolaem basco, La Bressole em catalão. Na Occitânia, batizada com o nome de um pássaro "Calandreta" (a nossa cotovia), surgiu, em 1979, a primeira escola bilíngue franco-occitana, gratuita e laica. Hoje existem 60 calandretas com 3.471 alunos, o que representa apenas 0.6% de crianças da região com acesso ao ensino bilíngue.

Por isso, uma das principais reivindicações da passeata que contou com crianças, adolescentes e idosos vestidos com camisetas que exibiam frases em occitano, é a de que o Estado francês assuma suas obrigações no ensino bilíngue, seguindo o modelo das calandretas, cujo método de imersão linguística precoce recorre às técnicas do pedagogo Freinet, conhecido no Brasil, que aposta na autonomia e na formação cidadã das crianças. A presença delas tinha uma extraordinária força simbólica, como se estivessem ali para afiançar o futuro da língua d´oc com todos os seus saberes.

Manifestantes portavam faixas e cartazes escritos em occitano mostrando a importância das línguas de identidade. "A língua é a chave do futuro" - dizia um deles. Outro, escrito numa chave de papelão que uma moça trazia na costa, clamava: "Quem tem a chave da língua tem sua liberdade". Ou ainda: "Quem perde sua cultura, perde sua alma". Não faltou o humor, no cartaz que propunha: "Usa tua língua" com a imagem de um casal se beijando apaixonadamente.

Chave do futuro

Dois jornais de Montpellier - o semanário La Gazette e o diário Midi Libre- abriram espaço para cobrir a manifestação organizada pelo Instituto de Estudos Occitanos (IEO) e pela Confederação das Calandretas, cujo presidente Jean-Louis Blenet em entrevista reclamou políticas linguísticas para a escola, a mídia, a sinalização das ruas e do metro e em todos os espaços sociais. Vários estudiosos também se pronunciaram.

Os nomes das plantas estão em língua occitana, assim como os de todos os legumes "selvagens" e de termos usados no cultivo da azeitona e da uva. Os viticultores nomeiam certas variedades e processos agrícolas na língua d´oc, que muitas vezes não tem equivalentes em francês - declarou Josiane Ubaud, etnobotânica, que pesquisou os saberes tradicionais e percebeu a grande utilidade da língua occitana na agricultura familiar.

Quem reforçou a ligação língua-terra foi um engenheiro em informática entrevistado na passeata, que comparou a busca pelo occitano e pela glotodiversidade com a luta ambientalista pela biodiversidade e de retorno à natureza, pois ambos os movimentos representam uma volta às fontes e às raízes que garantem o futuro.

A toponímia também está repleta do léxico da línguad´Oc, como salientou a professora, Maria-Jeanne Verny para quem o domínio do occitano, que ela ensina na Universidade Paul-Valéry "permite conhecer melhor o ambiente no qual vivemos, basta ler os nomes das ruas de Montpellier". Já Sandrine Artero, professora da Calandetra Dau Clapas, considera que "o occitano é uma chave para a abertura ao mundo, permitindo que as crianças conheçam e respeitem mais as outras línguas e culturas".

Como não valorizar um idioma que faz circular tantos saberes, tanta poesia, tanta música e que já deu ao mundo um prêmio Nobel da Literatura - Frédéric Mistral - que escreveu  e publicou em 1859 o longo poema Mirèio numa língua que foi minorizada? A história do amor impossível de Vicente e Mireille que morre nos seus braços se tornou conhecida no mundo inteiro, com tradução do occitano para muitas línguas.

Foi para me envolver nesse movimento que aceitei convite do meu amigo Mathias Gibert. Ele traduziu para a língua d´oc o artigo Na França tem índios?Os occitanos (Diário do Amazonas 07/06/2015). Na ocasião, um leitor occitano agradeceu e postou uma frase - uma simples frase, que não é uma frase simples: "Este artigo tão interessante me fez sentir um pouco menos só". Aparentava surpresa com o interesse de um jornal da Amazônia por sua língua. De repente, a passeata "me fa sentir un pauc mens sol" e quem se sentiu menos só fui eu.

De qualquer forma, ao lado da Ana Pereira, que se juntou ao coro em sua primeira manifestação de rua e de lição de cidadania, somei meu grito aos dos manifestantes:

Anem Oc, Per la Lenga D´Oc! (Avancemos pela língua occitana!)

P.S 1. Ver Lieutard, Hervé et Verny, Marie-Jeanne (orgs)  L´École Française et les langues régionales XIX e XX siècles.Montpellier, Presses Universitaires de La Méditerranée. 2007 (acompanhado de dvd com o filme de Michel Lafon sobre o tema)

P.S. 2 - Fotos de Maria Freire.

 

Version française

PARADE EN FRANCE : EN TIRANT LA LANGUE

Diário do Amazonas -- 01/11/2015 - José R. Bessa Freire

Une phrase - une simple phrase – me fit voyager à Montpellier, dans le sud de la France, pour participer avec 15 000 personnes à la manifestation réalisée ce samedi (24) en défense de la langue occitane. Les manifestants exigeaient que la Charte Européenne des Langues Régionales et Minoritaires, signée par l'Etat français en 1999, fût finalement ratifiée par le Sénat suite à un blocage de 18 ans. Mais les sénateurs s'y opposèrent et, mercredi (27), rejetèrent par 180 votes contre 155 le projet de loi constitutionnelle, portant ainsi préjudice aux langues minorisées et à ses locuteurs

Le français est la seule langue officielle, mais coexiste en France - un pays plurilingue - avec des langues régionales comme l'occitan, le catalan, l'alsacien, le breton, le basque, le corse, dans un total de 75 langues, incluant celles parlées sur le territoire français des Caraïbes et des îles du Pacifique, selon le rapport fait en 1999 par Bernard Cerquiglini pour le Ministère de l'Education.Malgré cela, les sénateurs, dans leur majorité de droite, pensent que ces langues régionales menacent l'unité nationale, en dépit du fait que personne ne remette en question l'existence du français, car il s'agit seulement de revendiquer le droit au bilingüisme et à la coexistence des langues. Dire que les langues régionales menacent la langue française est une farce jacobine, qui ne résiste pas à la moindre analyse.

Village Occitan

Les manifestations en défense de la diversité linguistique eurent lieu dans plusieurs villes, la plus importante fut celle de Montpellier, dont les rues étaient décorées avec de grandes bannières rouges. Là-bas, le lieu de rassemblement, l'Esplanade Charles-De-Gaulle, servit de "village occitan" avec de la cuisine régionale, de l'artisanat, des livres en langue occitane, des groupes de musiques, des troubadours, de la poésie, du théâtre et du cirque, enfin, une grande fête colorée avec cornemuse, flute, clarinette, tambour et accordéon. Ce fut là que je vis que la langue d'òc déborde de vie, et ce malgré le mépris du Sénat.

Des marionettes géantes sembables à celles d'Olinda représentaient des figures comme Jean Jaurès (1859-1914), professeur et homme politique socialiste adepte de la non-violence, qui défendit les langues régionales et Frédéric Mistral (1830-1914),écrivain qui gagna le Prix Nobel de Littérature en 1904 grâce à son oeuvre écrite en occitan. Tous deux étaient présents dans les divers stands qui apportaient des informations sur des programmes alternatifs, des radios associatives et sur les écoles.

Le ton fut donné par un cercueil rouge sur lequel était écrit le nombre actuel d'écoles publiques bilingues par rapport au nombre d'étudiants:

«Pays Basque- 1 école / 4.000 étudiants;

Corse - 1 / 8.000 étudiants;

Pays d'Òc - 1 / 220.000.»

A la fin du texte, on se posait la question, en occitan: "Peuple Armé, Peuple Respecté?" Car les basques et les corses, à l'inverse des occitans, ont résisté l'arme au poing en protestant contre la discrimination, qui incluait, jusqu'à une époque pas si lointaine, de sévères punitions pour qui parlait la langue régionale à l'école.

Ce fut là que le mouvement en défense de la diversité linguistique commença à créer,par sa propre initiative, des écoles bilingues dans tout le pays, dénommées Diwan en breton, Ikastola en basque, Bressola en catalan. En Occitanie elle fut baptisée du nom d'un oiseau, "Calandreta"(petite alouette), e apparut, en 1979, comme la première école bilingue franco-occitane, gratuite et laïque. Aujourd'hui on compte 60 calandretas avec 3.471 élèves, ce qui représente seulement 0.6% des enfants de la région, qui ont accès à l'enseignement bilingue.

C'est pour cela qu'une des principales revendications de la parade, dans laquelle on trouvait des enfants, des adolescents et des personnes agées, vêtues de t-shirts sur lesquels on pouvait lire des phrases en occitan, est que l'Etat français assume ses obligations dans l'enseignement bilingue, suivant le modèle des calandretas, dont la méthode d'immersion linguistique précoce recourt aux techniques du pédagogue Freinet, connu au Brésil, qui fait le pari de l'autonomie et de la formation citoyenne des enfants. La présence des enfants avait une extraordinaire force symbolique,comme s'ils étaient là pour assurer le futur de la langue d'òc.

Les manifestants portaient banderoles et écriteaux rédigés en occitan et montrant l'importance des langues d'identité. «La langue est la clé du futur» - disait l'un d'entre eux. Une autre, écrite sur une clé en carton que portait une jeune fille dans son dos,proclamait: "Qui détient la clé de sa langue détient sa liberté". Il y eut aussi del'humour, une affiche disait: «Utilise ta langue» avec l'image d'un couple qui s'embrassait passionément.

Clé du futur

Deux journaux de Montpellier - l'hebdomadaire La Gazette et le quotidien Midi Libre – ont couvert la manifestation organisée par l'Institut d'Etudes Occitanes (IEO) et par la Confédération des Calandretas, dont le président Jean-Louis Blenet réclamait en interview des politiques linguistiques pour l'école, les médias, la signalisation des rues et du métro et dans tous les espaces sociaux. Plusieurs chercheurs se sont aussi prononcés.

Les noms de plantes sont en langue occitane, tout comme ceux de tous les légumes «sauvages» et des termes utilisés dans la culture de l'olive et du raisin. Les viticulteurs nomment certaines variétés et processus agricoles en langue d'òc, qui bien des fois n'ont pas d'équivalents en français - déclare Josiane Ubaud, ethnobotaniste, dont les recherches ont porté sur les savoirs traditionnels et qui comprit la grande utilité de la langue occitane pour une agriculture familiale.

Celui qui a renforcé le lien langue-terre fut un ingénieur en informatique interviewé au cours de la parade, qui compara la recherche de l'occitan et de la glottodiversité avec la lutte écologique pour la biodiversité et le retour à la nature, car les deux mouvements représentent un retour aux sources et aux racines.

La toponymie aussi est pleine d'un lexique issu de la langue d'òc, comme le fit remarquer la professeure, Maria-Jeanne Verny pour qui le domaine de l'occitan,qu'elle enseigne à l'Université Paul-Valéry «permet de mieux connaître l'environnement dans lequel nous vivons, il suffit de lire le nom des rues de Montpellier". Sandrine Artero, professeure de la Calandetra Dau Clapas, considère que «l'occitan est une clé pour l'ouverture au monde, permettant aux enfants de connaître et de respecter les autres langues et les autres cultures

Comment ne pas valoriser une langue qui fait circuler tant de savoirs, tant de poésie, tant de musique et qui a déjà donné au monde un Prix Nobel de Littérature - Frédéric Mistral - qui écrivit et publia em 1859 le long poème Mirelha(Mirèio en graphie mistralienne) dans une langue qui fut minorisée? L'histoire de l'amour impossible de Vincent e Mirelha qui meurt dans ses bras et qui fut connue dans le monde entier, grâce à des traductions de l'occitan vers bien d'autres langues.

Ce fut pour m'engager dans ce mouvement que j'acceptai l'invitation de mon ami Mathias Gibert. Il traduit en langue d'òc l'article «'Y a des indiens en France ? Les occitans» (Na França tem índios?Os occitanos - Diário do Amazonas 07/06/2015). Un lecteur occitan se montra reconnaissant et commenta avec une phrase - une simple phrase, qui n'est pas une phrase simple: "Cet article très intéressant me fit sentir un peu moins seul". Il laissait échapper une suprise face à l'interêt d'un journal d'Amazonie pour sa langue. Maintenant, je suis venu renforcer ce sentiment. Ou plutôt, peut-être, la parade «me fa sentir un pauc mens sol» et celui qui se sentit moins seul ce fut moiDe toute manière, aux côtés d'Ana Pereira, j'ai joint mon cri à celui des manifestants:

Anem òc, per la Lenga d'òc! (Allons-y, oui! Pour la Langue d'òc)

P.S 1. Ver Lieutard, Hervé. L´École Française et les langues régionales XIX e XX siècles. Montpellier, Presses Universitaires de La Méditerranée. 2007. Traduction de Mathias Gibert et photos de Maria Freire.

Comente esta crônica



Serviço integrado ao Gravatar.com para exibir sua foto (avatar).

Nenhum Comentário